diumenge, 30 de novembre del 2008

La SIDA no ens pot deixar indiferents

La Sida és una malaltia greu que afecta a la societat dels nostres temps. Per aquest motiu no podem abaixar la guàrdia i oblidar-nos del tema.

Actualment, el preservatiu, és l'únic mètode que redueix el contagi de la Sida en les relacions de risc. La seva efectivitat, generalment depèn del bon ús, ja que, si un condó es trenca, s'escorre o està deteriorat , es pot contraure alguna MTS (malaltia de transmissió sexual). Per això s’incideix en apendre’l a utilitzar correctament.

La Sida, com la resta d’MTS, els embarassos no desitjats i la violència de gènere, ens planteja que l’adolescent necessita una educació que l’ajudi en la seva maduració. No podem basar l’educació només en evitar els aspectes negatius, sinó que cal fer una educació integral i ensenyar a valorar la sexualitat.

Cal ajudar a l’adolescent a descobrir quin és el millor moment per tenir relacions sexuals: cal que sigui una decisió compartida, amb tranquil·litat, sense presses ni pors, que estigui lligada a l’estimació , que hi hagi un respecte mutu, diàleg, que sigui amb una persona que realment vulgui compartir la vida, amb una parella estable. En definitiva, si es valora la sexualitat, es desitja viure-la amb una persona especial.

Amb una bona educació sexual ajudarem a l’adolescent en l’equilibri efectiu, emocional i psicològic, i disminuirem el risc de SIDA i de les altres problemàtiques.
DIA MUNDIAL DE LA SIDA 1/12/08

dimarts, 4 de novembre del 2008

Per què ens costa tant donar?





Vivim en una societat moguda pel consumisme. Quan més tenim més volem. Així doncs sempre trobem algun motiu per gastar diners : Roba, aparell de música, teatre, sopar, marxar el cap de setmana, un cotxe millor, una jaqueta cara.. Fins i tot podem arribar a l’extrem de demanar crèdits per tal de tenir capricis.
En canvi, sempre tenim excuses quan es tracta de donar diners a alguna entitat o ONG. No ens plantegem que hi ha gent que ni tant sols té el més esencial per viure: menjar, aigua potable, vivenda, roba, escola, treball... i sense anar molt lluny, cada cop més , ens trobem, situacions properes, de persones que fins ara no els faltaven recursos i s’han quedat a l’atur, famílies que no poden pagar la hipoteca, que no poden mantenir els fills i es veuen amb la necessitat de demanar ajudes a serveis socials .
Realment no podem donar 10, 30, 50, 100, 200 o 300 euros al mes?
Es important saber que 50 euros aquí pot significar un llit al tercer món. Que 60 euros pot ser pa i llet per 100 persones. 180 euros poden ser vacunes i vitamines per 100 nens. 300 euros poden ser 100 llibres per nens.
Per què ens costa tant donar?